A la majoria de ciutats, hi ha secrets que sovint passen desapercebuts. Un d’ells és el paviment que trepitgem cada dia.
A Barcelona i Bilbao, les rajoles hidràuliques són més que decoració. Formen part de la història i evolució de la ciutat. A vegades, també estan relacionades amb llegendes i misteris curiosos.
Quin és l’origen de la rajola hidràulica?
L’ús de rajoles hidràuliques decoratives es remunta a les civilitzacions antigues, com la grega i la romana, que incorporaven mosaics als seus palaus i temples. Tanmateix, la versió més semblant a l’actual rajola hidràulica va aparèixer al món àrab, on es van desenvolupar patrons geomètrics i tècniques de fabricació que encara es fan servir.
La rajola hidràulica moderna, tal com la coneixem avui, va sorgir a finals del segle XIX. A França, es va millorar la tècnica de premsat amb motlles de coure i premses hidràuliques. Aquesta innovació es va estendre ràpidament per Europa i va arribar a Espanya, on es va convertir en un símbol del Modernisme català.
Barcelona, com a gran exponent d’aquest moviment cultural, va introduir la rajola hidràulica als carrers i llars, convertint-la en un símbol urbà. Tant el Panot de Barcelona com la Rajola de Bilbao amaguen anècdotes i mites urbans que les han fet inconfusibles.
Mites i llegendes urbanes del Panot de Barcelona i la Rajola de Bilbao
Com qualsevol icona urbana, el Panot i la Rajola de Bilbao han inspirat diverses històries al llarg dels anys. Aquí en tens algunes:
- El símbol de la flor: Es diu que representa una flor d’ametller, en referència a la Casa Amatller, mentre que altres la vinculen amb la tradició modernista d’integrar la natura en l’arquitectura (Esparza, 2018).
- Bona sort en trepitjar-la: Es diu que trepitjar un panot de flor en començar un nou camí porta sort i estabilitat. Aquesta creença s’ha transmès oralment en la cultura popular i ha estat mencionada en literatura sobre la ciutat (Rueda, 2015).
- Les rajoles del Passeig de Gràcia: No sempre han estat les actuals. L’any 1977 es van col·locar unes rajoles "falses" inspirades en un disseny de Gaudí, però amb el relleu invertit i d’un color blau que no va prosperar (Arxiu Municipal de Barcelona, 1977).
- La prova pilot del mosaic portuguès: Pocs saben que l’any 1896 es va fer a Barcelona la primera pavimentació amb mosaics portuguesos fora de Portugal. No obstant això, la manca de manteniment va fer que desaparegués amb el temps (Esparza, 2018).
- El mite de la Rajola de Bilbao i la ‘pluja invertida’: Un dels mites més curiosos sobre la Rajola de Bilbao és la seva suposada capacitat de fer que “plogui cap amunt” (Mujika, 2021).
Tendència actual: el retorn de la rajola hidràulica
El que un dia es considerava un element del passat ha tornat amb força. Actualment, les rajoles hidràuliques són una tendència decorativa en auge.
El ressorgiment d’aquest estil ha portat noves tècniques de fabricació, permetent una major personalització i combinacions úniques. S’adapten als gustos actuals sense perdre la seva essència històrica. Aquest redescobriment subratlla la bellesa duradora i la importància de preservar l’artesania tradicional en el disseny contemporani.
Dels carrers als records personalitzats
Avui en dia, les rajoles hidràuliques han transcendit la seva funció original per convertir-se en una icona del disseny. La seva presència en l’arquitectura modernista i el seu arrelament a la identitat de Barcelona i Bilbao les han fet un símbol cultural que molts volen conservar.
A Yumilab, transformem aquests dissenys en records únics que preserven l’essència d’aquests elements urbans. Des del Panot de Barcelona fins a la Rajola de Bilbao, creem posavasos, imants, clauers i peces de joieria, perfectes per a aquells que busquen un regal amb història i significat.
Adreça: Carrer Blanqueria 14, Baixos 2, 08003 - Barcelona
Telèfon: +34 931 378 591
Correu electrònic: yumilab@yumilab.com
Bibliografia
- Esparza, Danae (2018). Barcelona a peu de carrer. Universitat de Barcelona.
- Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (1907). Plecs de condicions per a la subhasta de les rajoles hidràuliques de l’Eixample.
- Rueda, Ricardo (2015). Barcelona insòlita i secreta. Editorial Jonglez.
- Arxiu Municipal de Barcelona (1977). Projecte de remodelació del Passeig de Gràcia.
- Mujika, Jon (2021). La rajola de Bilbao: quan plou cap amunt. Deia - Notícies de Bizkaia.